La societat actual, en termes demogràfics, és molt lluny de ser, per exemple, la de fa cinquanta anys. El mateix territori ha experimentat un creixement del 40% de població humana: 34,8M. (1972) / 47,6 M. (2022). Als anys setanta no existia la quantitat d'animals de companyia, principalment gossos, com hi ha actualment; si hi afegim l'increment del parc automobilístic i la incorporació a les ciutats d'altres opcions de mobilitat com bicicletes i patinets, estem davant d'una altra complexa realitat social. Una altra més a afegir a la llista.
Predicar amb l'exemple:
1- Sempre he recollit les femtes dels meus gossos susceptibles de ser trepitjades per altres.
2- Procuro embolicar-les amb paper (menys contaminant que el plàstic).
3- Quan practico ciclisme amb el meu gos i arribo a un nucli urbà (amb estret carril bici) baixo de la bicicleta i camino amb la bicicleta i el gos estant aquest sota control.
Que els éssers humans en la seva globalitat som el càncer del planeta no tinc cap mena de dubte. Em queda el trist consol de tenir-ne consciència encara reconeixent no ser un ciutadà 100% exemplar mediambientalment parlant.
No caldrien tantes normatives (algunes reflecteixen desconeixement) si tots els ciutadans disposéssim de capacitats reflexives fonamentades sobre sòlids principis ètics i els portéssim a la pràctica (moral).
