El grau de sensibilitat auditiva dels nostres gossos, tant en freqüència (ones) com en intensitat/potència (decibels), és considerablement superior al dels humans.
Tenint això present no és estrany els episodis de pànic i ansietat que pateixen els gossos quan ens acostem a festivitats on la pirotècnia i sonoritat dels focs artificials ocupen el lloc predominant de la celebració.
En funció de la situació cognitiva del nostre gos aconsellaria:
1- Gos que prèviament ha estat educat/entrenat i està plenament integrat en societat, a la nostra quotidianitat:
El dia previ o hores prèvies, posem per exemple la revetlla de Sant Joan, ens aproparem a llocs emissors de petards: els típics nens que ja estan tirant els primers petards al carrer. Ho farem jugant amb el nostre gos, utilitzant qualsevol objecte contrastadament motivador (pilota, corda, etc…).
No ens hi acostarem més d'uns 150 m. de distància des d'on prové el soroll emissor. El gos, en una alta probabilitat, es concentrarà a jugar amb nosaltres sense pràcticament immutar-se pel soroll dels petards. Si l’exercisi funciona, ens podem apropar una mica més: fins a 100 m. sense deixar de jugar amb el gos. Aquest tipus de teràpia d'exposició s'anomena desensibilització sistemàtica.
Arribat el moment de la revetlla, quan comenci el festival pirotècnic i de so, al mostrar al gos la mateixa pilota, corda, etc…obtindrem la seva atenció prescindint del soroll dels focs artificials. Els sorolls deixaran de ser rellevants perquè tindrem el nostre gos focalitzant l’atenció en la pilota, corda, etc…podem interactuar una mica amb el gos o simplement deixar-li els objectes de joc al seu abast en cas que ens hàgim d'absentar del nostre habitatge.
2- Cadells:
Repetirem el mateix que al punt 1- però en lloc d'objectes portarem menjar altament motivador. Tres minuts d'exposició als petards és més que suficient a la vegada que estem premiant amb menjar el nostre cadell.
Si l’exercici funciona, esperarem que comenci la revetlla (sorolls) per donar aquest mateix menjar/premi al nostre cadell i tenir-lo distret.
3- Gos amb un historial de pànic als petards i focs artificials:
Tant si es queda tot sol a casa com si està acompanyat per nosaltres, el més important és fer exactament el mateix que faríem qualsevol altre dia. No li direm res que pugui augmentar la seva angoixa/pànic.
Si ens quedem a casa potser busqui protecció a través nostre (alguna mena de contacte corporal). L’acollirem sense dir-li res: ens mostrarem emocionalment neutres a la vegada que li facilitarem absoluta llibertat per escollir on situar-se dins l’interior de la casa. Si ens hem d'absentar baixarem les persianes de casa i li deixarem totes les seves joguines així com l’aigua a la seva disposició. El deixarem dins la casa amb una sensació tèrmica de frescor i amb la possibilitat de triar refugiar-se en algun lloc ( potser el mes fosc) del nostre habitatge acompanyat per algun tipus de música relaxant.
En qualsevol dels tres casos, haber exercitat el gos prèviament durant el dia contribuirà a un millor descans.
