Quan parlem de consciència i atenció plena a l'aquí i ara, els nostres amics els gossos serien el Mindfulness per excel·lència. El nostre gran avantatge respecte a ells és que podem projectar la nostra ment cap endavant, podem projectar cap al futur, podem planificar.

Planificar és bo. Planificar ens permet, en primera instància, visualitzar allò que volem, allò que desitgem i posteriorment portar-ho a la pràctica. Els gossos no poden projectar cap al futur.

A l'estiu abans de sortir amb bicicleta amb els meus gossos, sempre i ingènuament els incito a beure: “beveu que l'etapa serà dura”. És inútil. El gos no és capaç d'anticipar que al cap de pocs minuts de córrer estarà assedegat. Tot i que la mateixa situació l'hàgim reviscut infinitat de vegades, el gos no beurà. El gos beu quan té set. Per apagar la set.

El gran avantatge del Mindfulness caní respecte al raonament humà és que per a ells no hi ha el futur. La seva ment sempre és present. Viuen el present condicionats per experiències del passat, però s'estalvien la complexitat cognitiva humana. Aquesta complexitat que l'ésser humà intenta simplificar, buidar mitjançant pràctiques com el ioga o el Mindfulness.